Tapes amb diversió

“Alambre”, plat mexicà

Pop de Galícia i pure de patates licuat

Cloïses amb carxofes i mongetes del ganxet

Risotto de bolets i tofona

Quatre tapes fàcils de preparar en més o menys temps per part de Roger Boronat i Marc Cuenca, del restaurant “Tres Porquets”, en la tradició del “Can Pineda“: Pop de Galícia amb puré de patates, “Alambre” (filet de vadella tallat a medallons) i samfaina, Cassoleta de cloïses amb carxofes i mongetes del ganxet i un risotto de bolets i tòfona blanca.

Les mans volen sobre el taulell de la cuina i en un tres i no res -perquè ja es portava preparat el pop- el xef comença escalfant el pop a la paella mentre prepara un puré no massa espès, més aviat liquid perquè la tapa sigui lleugera, diu. El Marc recorda que tots els productes que fan servir són de la millor qualitat i que els van a comprar allà on sigui, tot i que a la Cerdanya han trobat un pagès que els hi serveix totes les verdures. La tòfona blanca l’han anat a buscar a Itàlia. El pop s’acompanya de pebre vermell dolç i ceba (adobada amb oli i pebre vermell). Ràpid, ja us havíem dit que el pot ja estava preparat amb antelació.

L’ “Alambre” és un plat d’origen mexica que té al filet de vadella com a gran protagonista, encara que les verdures són també part essencial: una samfaina però sense tomàquet. S’hi posa una ceba trinxada, pebrot vermell (sense les llavors, i a taquets), carbassó, també tallat a daus, i esbergínia. La vadella es talla en petites peces i se salteja a la paella. La recepta porta formatge -emmental-,tallat a daus molt petits perquè es fongui a la paella. S’utilitza oli emulsionat amb coriandre, tabasc, i una mica de brou de carn.

Cassoleta de cloïses, amb carxofes i amb mongetes del ganxet. La part més entretinguda d’aquest plat és que les mongetes es fan bullir durant una hora i mitja. Pel que fa a la resta, es comença pel necessari sofregit, amb ceba, pernit salat tallat a tires i a daus, unes carxofes ja bullides (amb llimona) tallades a quarts, una mica de farina per espesir la salsa, meitat de brou de carn i de fumet de peix -un mar muntanya com recorden els autors-, una mica de sal, i les mongetes del ganxet. Quan ho tenim tot a punt, s’hi posen les cloïses i es retiren de seguida que aquestes s’obrin.

El risotto té la peculiaritat extraordinàriament costosa del que val el quilogram de tòfona -uns cinc mil euros el quilo-. Pel demés, si us agrada i us surt bé, aquest és un plat gustós. Comenceu pel sofregit de ceba i poseu hi els bolets i l’arrós. Quan estigui tot ben calent hi poseu el brou i vi blanc (per 200 grams d’arrós, 400 grams de brou). L’arrós, de varietat “carneroli”. Important que l’arrós rebi el brou calent de forma que arrenqui a bullir de seguida perquè el gra quedarà sencer. La cocció ha de durar entre 7 i 8 minuts i a més, aquesta vegada podeu remenar l’arrós. Li poseu una mica de crema de llet -una mica i prou- la mantega i el parmesà (a la cassola), sense posar-hi molt ja que perdrà el gust dels bolets. Per últim, poseu una mica de tòfona per sobre i a menjar abans que es refredi.

Un menú de cuina peruana

Les diverses onades d’immigrants que van arribar al Perú al llarg de la seva història han dotat la cuina peruana actual de cinc influències culinàries: sobre la base de la cuina andina, la dels pobladors autòctons del Perú, s’hi ha anat afegint la cuina espanyola dels descobridors, l’africana portada pels esclaus negres, la xinesa dels treballadors que van arribar per treballar als Andes i la japonesa, dels immigrants d’aquell país arribats a principis del segle XX.

S’acaba d’inaugurar a Barcelona el Tanta, restaurant peruà del xef Gastón Acurio, que també estarà present al Mercat de Mercats. En aquest mateix bloc, Gastón Acurio explica els secrets i misteris del cebiche en un vídeo.

Cebiche. Plat representatiu de la cuina del Perú, té gran quantitat de varietats locals

Causa Criolla i Nikkei. Fetes amb patata groga, bitxo i diversos farcits, mostren dues versions d’un mateix plat segons la tradició culinària criolla i la nikkei

Mini burguer de picanya de bou. Un exemple de les aportacions que els xinesos instal•lats al Perú han fet a la cuina del país

Aletes chiferes. L’arribada de treballadors xinesos al Perú, que van demanar com a part del seu salari que s’importessin les seves matèries primeres bàsiques, està en l’origen de la cuina chifa

Salta Nikkei. Plat originat pels immigrants japonesos que van arribar al Perú a principis del segle passat, està elaborat amb ‘pez mantequilla’ o halibut

Tapao Chaufa. Un altre plat de cuina nikkei, d’origen japonès, amb pollastre i verdures cobert per truita de llagostins i salsa d’all picant

Carapulcra. La cuina peruana actual és el resultat de la incorporació de les cuines dels nouvinguts al llarg de la seva història, per això també hi ha una important fusió amb la cuina africana portada pels esclaus

Anticucho de cor de vedella. Típiques broquetes acompanyades de patata, blat de moro i bitxo, originades en la cuina portada al Perú pels africans

Gastón Acurio. Ànima dels restaurants Tanta, durant la seva estada a Barcelona, el xef ens va preparar un ceviche

Mites i veritats de la cuina del Cebiche

Botifarra de calamarcets amb la seva tinta!

Avui us parlem dels preparats de carn de la ma de la Teresa Martínez, de cansaladeries La Confiança, al mercat de la Mercè. Ens ha deixat sorpresos. Imagino que com a la majoria de les persones que es van acostar a la seva parada durant la fira de mercat de mercats.

Ens va oferir un menú ben gustós, original i sobretot, artesà. Perquè tots els productes els elaboren a casa. De primer, ens va proposar una botifarra feta amb calamarcets amb la seva tinta. “Com qualsevol altra botifarra però hi afegim els calamarsets… i tenim un bon plat d’aquells que en diuen mar i muntanya!”, s’explica la Teresa.

Voleu una alternativa? Doncs pareu l’orella. La Tere fa unes hamburgueses amb sobrassada, formatge Cheddar i un crocanti d’ametlla per llepar-se els dits. Però també en té amb verduretes i formatge. I un consell que ens dóna: posar-les al forn sobre un llit de patata i ceba. Fa venir gana, oi?

Encara hi ha més, una broqueta i unes croquetes, però per a les postres! Mireu vos el vídeo i descobriu de què es tracta. Que vagi de gust.

 

Carles Gaig, pasta fresca i bolets

 
Uns ‘Macarrons del cardenal’ , un ‘Caneló de ceps’ i uns ‘Espaguetini amb ous de reig’. La cuina de bolets continuava a l’Aula Gastronòmica tot i que en aquesta ocasió qui dirigia l’orquestra culinària era Carles Gaig. El restaurador atacava els primers compassos amb un ‘Canaló de ceps’ (i formatge).
A les seves mans, pasta fresca i uns ceps nets i tallats a làmines fines saltats lleugerament a la paella. Amb els ceps estesos sobre la pasta, feia la seva entrada el formatge (de vaca, com ara un tou dels til·lers), cremós. De ‘gust discret’, sense sobresortir entre els instruments, s’afegia als ceps. Enrotllat el canaló. També hi podia haver posat tòfona… però Gaig es va fer solidari amb els ceps.
La salsa. A l’escena, un brou de gallina que conté nata líquida, mantega, en reducció, al qual se li pot afegir tòfona picada i brou de tòfona.
El caneló, al que se li ha afegit oli, es diposita en una safata i, tapat amb alumini, cap el forn. A l’hora d’emplatar, se serveix amb la salsa que s’ha anat elaborant amb cura.
Segon moviment. ‘Macarrons del cardenal‘. Un grapat de macarrons s’han anat coent en aigua. Quan ja estaven a punt, el cuiner els ha deixat refredar sobre una superfície untada d’oli. “Mai refredar amb aigua. Cal que conservin la seva essència”, reclamava.
A continuació, es prepara la salsa d’aquesta recepta que Gaig situa pels volts del 1850 com a mínim. Per elaborar-la, té un sofregit de ceba que ja ha preparat abans, fet amb ceba, tomàquet i l’oli fins que s’ha caramel·litzat. Cocció d’hores. Paciència.
Crema de parmesà: nata amb un 50% de formatge, que es redueix fins que es transforma en una crema densa. I carn de porc passada per la paella.
En un motllo els col·loquen els macarrons en capes lligades pel sofregit, la crema de parmesà i la carn de porc. El forn estarà a una temperatura de 180 graus. El temps: entre 10 i 12 minuts. A l’hora de gratinar-los, parmesà ratllat per sobre i de nou al forn uns minuts.
Últim moviment: ‘Spaguettini amb ous de reig‘. Com que es tracta de pasta fresca, n’hi ha prou amb tres minuts d’ebullició. Un cop nets els ous de reig –amb les mans, treure la pell, sense aigua- saltar-los a la paella amb una mica d’oli i mantega, afegir una mica de brou de gallina i els espaguetini. El concert ha arribat al final. Aplaudiments. (A l’aula, se sospira pels bolets en una temporada en què són cars de veure a casa nostra).

Rovellons, ceps i camagrocs

Fam de bolets. Aquest any es fan esperar, però amb bolets procedents d’altres llocs, el restaurador Oriol Rovira (Restaurant Els Casals) ha presentat a l’Aula tres plats elaborats amb rovellons, ceps i camagrocs, respectivament. El primer: una amanida de carxofa crua amb rovellons. De la carxofa en selecciona el cor i perquè no s’oxidi ràpidament, Oriol Rovira l’unta de llimona. Del cor en fa làmines, afegeix una mica de pebre mòlt i una picada d’escalònia. Enlloc de llimona, i per evitar l’oxidació, el restaurador proposa colocar el cor en un bol d’aigua i julivert mentre no preparem el plat. Tallem un parell de làmines de cansalada i les posem sobre la carxofa, estesa en el plat a làmines. Una mica de sal i vinagre i un raig d’oli. Els rovellons els saltem en una cocció ràpida amb una picada. Posem la carxofa amb la cansalada al forn tres minuts a una temperatura de 190 a 210 graus. A l’hora d’emplatar, els rovellons s’afegeixen junt amb la picada. Per acabar, hi posem una mica de porradell.
Camagrocs. Ens caldrà un ou escalfat a baixa temperatura (poché) i brou de gallina amb verdures que haurà estat al foc en cocció llarga (unes quatre hores). Per fer el brou, les peces de gallina passaran prèviament per la paella per enrosir-se. Al caldo s’hi afegeixen verdures, tallades grosses, ceba amb pell (que acolorirà el brou), una pastanaga, api, mitja cabeça d’alls sense pelar i un got de vi blanc. I aigua, naturalment. Que bulli a poc a poc.
Prenem brou del que ja hem elaborat i unes verdures tallades, escaldades prèviament i refredades amb gel (mongeta tendra, ceba tendra, carbassó, pastanaga i nap negre), les posem en un colador i aquest dins el brou. De seguida al plat, amb l’ou poché centrat i una mica de sal.
Ceps. L’Oriol Rovira es reserva pel final aquest plat que s’inicia amb un “caramel” de col i patata: Es bull col i patata, es deixar refredar i s’aixafa tot. Amb l’ajut d’un film transparent de cuina donem forma de caramel, per exemple, a una porció de col i patata. Prenem el “caramel”, que haurem fet una mica gruixut, el tallem per la meitat, el passem per la paella per daurar-lo i el retirem. Mentrestant, agafem una mica de cansalada, tallada a trossets. La rostim, saltem els ceps, tallats per la meitat, hi afegim porro i ceba joves tallats de biaix. Emplatem el “caramel”, centrat, envoltat del porro i els ceps. I bon profit.

El Mezze, cuines del món a Mercat de Mercats

 
El restaurador Pius Alibek (restaurant ‘Mesopotamia‘) explica com el Mezze és una selecció de plats -aperitius- que es mengen en el momment de prendre un aiguardent, com ara l’arak o el raki, per exemple, de gustos anisats. De fet, assenyala, és un aiguardent considerat el primer destil·lat de la humanitat.
 
Són plats -platets o platassos, la dimensió depèn de la gana de cadascú- de verdures, crues preferentment. A la demostració feta a l’Aula Gastronòmica, Alibek proposa un plat amb pastanagues crues tallades a tires amb suc de llimona per sobre. Però no és l’únic plat que es pot menjar quan es tracta de prendre aiguardent. Una alternativa, dins la cultura del iogurt, és un plat a base de cogombre tallat a daus i iougurt, per exemple: el zatziki.
 
O un tabuli, amb blat escairat (bullit). A l’hora de servir es remulla uns minuts en aigua, se li afegeix julivert (al gust) tomàquet (sense llavors), ceba, menta i un toc personal (per Alibek, pebrot verd picat), sal i llimona. I un bon oli d’oliva en abundància.
 
Un plat fàcil de preparar, gustós, atractiu… com podeu veure a les fotografies preses a l’Aula Gastronòmica.