Category Archives: receptes

Vegetals amb molta gràcia

by

Arròs amb nyàmeres, ravioli de sírvia amb tomàquet, festucs i licuat de creixems, i xocolata amb albergínies, llet i sésam

Oriol Ivern, del restaurant Hisop (Barcelona)  i Eduard Soley, comerciant de verdures al mercat de la Boqueria, van elaborar els plats que us presentem a continuació.

Producte:
nyàmera

Elaboració: Es tracta de lligar un arròs cremòs amb verdures tot obviant els greixos saturats, com ara formatges o mantegues. Fem un sofregit sense que agafi color amb ceba tendre. Hi afegirem arròs bomba (illa del riu), ho remenarem bé i hi afegirem un brou de pollastre. Ho deixarem coure 15 minuts fins que es begui pràcticament tot el líquid.

Aleshores, el lligarem amb un puré de nyàmeres que haurem fet previament coent-les al buit amb un raig d’oli i acabant-les a la thermomix fins aconseguir un puré ben cremòs.

Per acompanyar aquest arròs, emulsionarem un rovell d’ou pasteuritzat com si fos un “sabayon“. També farem uns cruixents de clara d’ou fregida amb oli d’oliva abundant. Courem lleugerament unes làmines de cep i acabarem el plat amb flors de fonoll per tal de refrescar-lo i aromatitzar-lo.

Ravioli de sírvia

producte: creixens
Elaboració: Farem un liquat de verdures, especialment fulles, i amanit com si fossin amanides. Tallarem la sírvia molt fina com si féssim un carpaccio i l’amanirem amb sal i oli d’oliva.

Farem una picada amb alls tendres, festucs i un tartare de tomàquet pel farcit. Pel liquat de creixens, els escaldarem i els passarem per la thermomix amanint-ho amb oli d’oliva, sal i unes gotes de vinagre com si fos per una amanida.

Courem unes rodanxes de fonoll a la brasa i acabarem la cocció al buit per aconseguir una textura més fondant. Muntarem el plat amb  el fonoll al fons i fent un ravioli amb la sírvia, el farcit de tomàquet i la picada. Ho acabarem amb uns germinats de porradell i el liquat de creixens.

Xocolata amb albergínies

producte: albergínies. La introducció de les verdures tradicionalment salades a les postres.

El·laboració:  Farem un brownie de xocolata i el deixarem refredar. Prepararem un iogurt grec barrejant-hi polpa de vainilla bourbon.  Escalivarem les albergínies directament al foc i en farem dues el·laboracions, una serà una crema d’albergínia escalivada i l’altra, una pols que extraurem del mateix puré deixant-lo assecar.

També prepararem un mix per tal de fer un gelat de sèsam, però simplement el congelarem per tal d’obtenir unes roques gelades de sèsam negre.  Per acabar farem un gelat amb llet d’ovella per tal d’acabar d’equilibrar el plat.

Cargols de mar glacejats amb muselina d’all tendre

by

i Grúmol amb crema de pernil i tòfona negra dels Ports

De Sant Carles de la Ràpita, ens arriben dues receptes elaborades pels germans Jordi i Joan Enric Vidal, de l’hotel restaurant Can Batiste.  Comencem pel plat de cargols de mar glacejats amb una muselina d’alls tendres.

Cargol de mar

Ingredients:

  • Cargols punxencs
  • Oli de girasol
  • ous
  • All tendre
  • Flor de sal natural

Elaboració:

Bulliu els cargols amb aigua de mar uns tres minuts després dels 100 graus. Refresqueu-lo i li treieu l’escut.  Feu una emulsió amb l’all tendre i l’ou sencer amb oli de girasol i sal.

Amb una màniga pastissera poseu l’emulsió sobre  el cargol i glacegeu.

Cargols de mar

Grúmol amb crema de pernil i tòfona negra dels Ports

GRUMOLS

Ingredients:

  • Grúmol
  • Pernil de gla
  • Ceba confitada
  • Crema de llet
  • Mantega
  • Trufa
  • Brandy

Elaboració:

Poseu en una paella la mantega, el pernil, la ceba confitada i el grúmol. Feu el confit a foc lent fins que se’ns obrin els grúmols. Augmenteu la temperatura i flamegeu amb brandy. El pas següent és obtenir una reducció de la salsa, i un cop la tinguem, afegirem la crema de llet fins que ens lligui.  A l’hora d’emplatar, ratlleu una mica de tòfona (afortunats!).

PREPARACIO GRUMOLS

Receptes japoneses amb tonyina per a tothom

by

Comencem a publicar al bloc les receptes dels plats elaborats a les augles segons ens les envien els mateixos restauradors que hi van participar.  En aquestes línies,  cuina japonesa amb la tonyina com a producte estelar… de la mà de l’Anna Saura i del mestre Yukihiko Shidara-Tan, del restaurant Icho (Barcelona).

MAGURO NO SUMISOAE
(Tonyina amb vinagre i miso)

MAGURO NO SUMISOAE

Ingredients:      

40-50gr. Tonyina

25gr. Alvocat  (1/8 alvocat)

20gr. Salsa sumiso

2gr. Ceba tendra  (part blanca)

Elaboració:

Escaldar la tonyina i tallar-la a daus junt amb l’alvocat.

Per fer la salsa “sumiso”, preneu uns 14 grams de miso, un gram de sucre i 5 gams de vinagre d’arròs. Feu una mescla en un bol i després hi poseu la tonyina i l’alvolcat que heu tallat. Talleu la ceba en juliana.

Elaboració MAGURO NO SUMISOAE

YOSINOAGE DE TONYINA (TATSUTA AGE)

YOSINOAGE DE TONYINA

Ingredients:

150 gr. tonyina

50 gr. Salsa de Soja

50 gr. Mirin

Gengibre

50 gr. Fècula de Kuzu (Dissoldre amb aigua)

1 fulla de Shiso

Un quart de llimona

Elaboració:

Mescleu la salsa de soja, el mirin i el gengibre.  Poseu-hi la tonyina i la deixeu marinar a la salsa aproximadament una hora i mitja. Disoleu la fècula de Kuzu amb aigua i l’aboqueu al marinat. Aleshores preneu la tonyina i la poseu en una paella amb l’oli a uns 160 graus.  Per muntar el plat, coloqueu una fulla de shiso i la llimona.

Elaboracio YOSINOAGE DE TONYINA

SASHIMI DE TONYINA

SASHIMI DE TONYINA

Ingredients:   

100 gr. Tonyina

50 gr. Nap  Daicon

1 fulla de  Shiso

Brots de temporada

Wasabi

Salsa de soja

Elaboració:

Fàcil, fàcil: Separeu els lloms de tonyina i talleu en forma de sashimi. Fixeu-vos a les fotografies.

Elaboracio SASHIMI DE TONYINA

Aliments de temporada

by
  • Arròs salvatge amb verdures i salsa de mostassa
  • Dorada amb ceps

Abans de començar a escriure aquestes línies, pensava detingudament sobre el significat dels productes de temporada. La veritat és que avui tenim moltes facilitats per comprar aliments que fins fa no gaire, tradicionalment, només compràvem quan sabíem que s’havia fet la collita, ja fos en una estació de l’any o per unes dates molt concretes. Els sistemes de producció actuals permeten el conreu de productes que entenem de temporada durant quasi bé tot l’any. Certament, però, no se’n poden dir “productes de proximitat”. Cal anar a buscar-los lluny de casa. Jose Antonio Santiago i Victoria Estrada van cuinar a l’aula gastronòmica de Mercat de Mercats des de la defensa del producte de temporada, un concepte que en agricultura ecològica és sinònim de cura amb la producció, de proximitat i de qualitat. Perquè s’ha respectat el cicle natural de conreu, per exemple.

En aquestes línies us parlem de dos plats elaborats pels xefs del restaurant “Cuines“, amb seu a l’interior del mercat de Santa Caterina: un arròs salvatge del Delta de l’Ebre i una dorada amb ceps.

Els cuiners defensen el producte local, i l’arròs salvatge és una molt bona excusa per elaborar un plat, el qual també conté carbassó, esbergínia tomàquet, i una mica de salsa de mostassa. És bo recordar que per bullir l’arròs salvatge, millor pensar en una cocció de 45 a 60 minuts. “O el trobareu com una pedra si ho retireu abans”. Paraula del xef. Ben cuinat, exquisit. (Aquest comentari és de qui això escriu). De cara a la preparació: comencem pel sofregit amb ceba , carbassó, esbergínia i tomàquet (alliberat de les llavors). Coure durant uns 20 minuts lentament i afegir l’arròs (ja cuit) amb una mica de mantega i una salsa de mostassa (reducció de crema de llet amb una cullerada de mostassa). I llestos. Els adjectius, poseu-los vosaltres.

Sobre la dorada amb ceps. Per fer aquest plat, els xefs proposen abans fer un almíbar de sucre (500 gr) i aigua (500 mg). Quan ja estigui format submergiu alls pelats. I oli de girasol (500 mg). Coure durant uns 20 minuts i tindreu un “caramel” d’all. La dorada, passeu-la per la planxa. Aleshores, agafeu els ceps, saltegeu-los a la paella i afegiu els alls confitats. Per fer la dorada, podeu aprofitar l’oli dels ceps. I a menjar.

Xina, Japó, Tailàndia i Vietnam

by

Explica Albert Raurich, xef del restaurant  “Dos Palillos“, que el concepte de “tapes” que tan bé coneixem al nostre país, no és patrimoni nostre. Perquè aquesta filosofia de menjar la compartim amb els japonesos, xinesos… amb molts altres pobles a Àsia. Al seu restaurant, ofereix als clients uns platets o tapes amb productes de mercat fets des d’una visió asiàtica. En aquest comentari, exposem els que ha detallat a la seva intervenció a l’aula gastronòmica, on bona part de l’auditori va quedar sorprés per la generositat en el picant que va a parar als plats!

Ostres xineses. El xef comença preparant una emulsió d’oli de girasol amb canyella i una mica d’anís estrellat en un bol. Hi afegeix, i sense por, bitxo en pols i prebre dolç, tant que alguna persona d’entre el públic ja tem la picor a la gola. El cuiner fa cara de “no n’hi ha per tant” o “si veiéssiu com cuinen els xinesos…” . Entra en acció el foc. L’oli emulsionat va a la paella i de seguida una mica de la pela d’una mandarina, sèsam sense torrar, ceba tendra i deixem que vagi coent-se lentament.  Quan ja ho tinguem a punt , emplaatarem l’ostra afegint-hi l’oli resultat, soja amb gengibre i sèsam esferificat -el cuiner, que ha estat al Bulli durant molts anys, riu indissimuladament-.

Ostres a la manera Thai(landia). Molt similar a la preparació anterior. Sols que a l’oli de la paella, el restarurador hi ha posat unes quantes fulles de llima, trencades, i ha començat a coure el contingut. Després hi ha afegit pasta de curri vermell fins que s’ha disolt i una mica de gengibre i coriandre. Això, a uns 60 graus. De fet -explica- s’està preparant una varietat de vinagreta. Allò ideal seria posar al foc i treure i anar repetint l’operació unes quantes vegades.

Ostres a la japonesa. Es col·loca l’ostra sobre un petit braser. S’hi aboca una mica de sake i al punt es retira.

Des de Vietnam. Musclos al vapor de coco verd jove. Utilitza una varietat de musclos procedents de França quan és temporada que es caracteritzen per ser petits però plens. El cuiner escalfa a alta temperatura un bol i cuina davant dels clients (us heu d’imaginar que està a casa vostra, a tocar de taula). Us ha posat al davant el bol, hi ha posat aigua de coco verd que ha començat a escalfar-se, hi ha afegit una espècie oriental -galanga (similar al gengibre)- citronel·la, bitxo, llima i cilantre, a més d’alfàbrega i menta al final. Els musclos s’obren en el recipient, tapat durant uns minuts, i se serveixen enmig d’una armonia d’aromes.

Sashimi de calamar. Plat sorprenent pels gustos que ofereix. Es prepara amb una mica d’oli de gengibre per sobre, unes gotes procedents de la melsa del calamar, una mica de solja i cítric, com ara la llimona que ha utilitzat a la preparació de l’aula.

De Corea: Kimchi (ferment de col). El cuiner ja porta la col fermentada. Així que es disposa a ratllar una mica de poma i quan ja ha acabat, barreja la pasta amb arròs bullit. Hi posa bitxo -abundant-, camarons en vinagre, salsa de peix (salmorra) les potes del calamar que abans ha preparat per un altre plat, unes penques (no fulles) de col i sal. Per paladars amb gust pels picants.

Les tapes clàssiques de Barcelona

by

Us atreviu a dir el nom d’uns quants plats representants de la cuina de la ciutat de Barcelona? Hi esteu pensant i us en surten molts. O pocs? El xef Carles Abellan (restaurant Bravo) ho preguntava a l’auditori. I les respostes que obtenia eren: el fricandó, les mongetes amb botifarra, la sarsuela… I també el gaspatxo, assegura. Molt més que a Andalusia. Perquè? “Perquè sóm una ciutat multicultural, amb port, amb horta, amb productes propis…”. En tot això insistia el restaurador abans de posar-se mans a l’obra i preparar unes tapes que no per conegudes no deixaran de sorprendre’ns per la seva elaboració. I és que el restaurador s’ha interrogat sobre quina és la cuina de Barcelona abans de donar la seva visió des del restaurant Bravo. Per això va contactar amb la Núria Bàguena, humanista i investigadora sobre la gastronomia, o amb la fundació Alícia, entre moltes altres persones i institucions. De tothom en va treure idees, consells i va organitzar una graella de plats en la seva cuina.

Les seves propostes al Mercat de mercats

Som en un país en què el sofregit i la picada són essències de la nostra cuina mediterrània.  Carles Abellan proposa fer una Bomba picant i unes braves al mateix temps. Per a la bomba, feu puré primer, i pel farcit, carn de vadella, carn de botifarra, ceba (poché), all, tomàquet i bitxo, no us en oblideu. Passeu-ho per la paella -el sofregit! amb la carn, fins que estigui cuit. Perquè les bombes tinguin una forma rodona podeu fer tot allò que la experiència i la imaginació us recomanin. Però si, per exemple, esteu desentrenats, el xef ofereix un truc: estendre una mica de puré sobre una làmina de plàstic d’embolicar aliments, poseu-hi una mica de farcit, i ara ve el millor: intenteu fer com si emboliquéssiu un caramel. No us preocupeu per la forma. El més important és que us agradi la “bomba” i el picant. Abans de servir, enfarineu la peça, poseu-hi migues de pa blanc, i a la fregidora. A l’hora d’emplatar, all i oli a la base, una miqueta més a sobre i per acabar salsa picant.

Un all i oli més suau. El cuiner explica que perquè els alls perdin la seva fortor, els posem en una casola amb aigua i els posem a bullir. Els retirem i els refredem. Tornem a fer-los bullir. Feu aquesta operació dos o tres vegades. A qui li agradi la salsa picant, sàpiga que en aquest restaurant fan servir “chile habanero” i inverteixin entre dos o tres hores a preparar la salsa a partir del sofregit a un foc ben lent.

Per a les patates braves, talleu-les amb la forma que més us agradi, però que piquin. Carles Abellan és partidari que l’all i oli de les patates braves sigui escumós, aromàtic i molt més lleuger.

El vermut

Unes tapes fredes i unes calentes. Esqueixada de bacallà, ceps confitats, gamba amb suquet, cloïses amb carxofes i escopinyes amb pernil i espàrrecs. Tot preparat en unes llaunes com a herència d’un format gastronòmic. Per a l’esqueixada, el principal és fer servir morro i desalat. Amb tomàquets, olives negres, una mica de ceba (poché), pinyons, oli i una mica de puré de kalamata. Cloïses i escopinyes només cal esperar que s’obrin i retirar-les del foc. Els espàrrecs escaldats i refredats amb gel. Després preneu una paella i saltegeu els espàrrecs, els alls, el pernil i el julivert, una mica de vi blanc i a reduir. No deixeu que els alls es dorin o el plat tindrà un regust amarg. Podeu aprofitar part de l’aigua de bullir les escopinyes quan els saltegeu a la paella.

Si feu una tapa amb cloïses i carxofes, per evitar que aquestes últimes s’oxidin cobriu-les amb molt de julivert, no llimona. Lamineu els cors i a la paella, amb una mica de sal, bitxo i all. Feu servir si voleu l’aigua de bullir les cloïses, saltejar un minut, i al plat i d’aquí a la paladar.

La gamba am suquet. Hi podeu posar unes patates cuites. Poseu-les a la paella perquè s’enrosseixin una mica, amb all picat, julivert, bitxo, tomàquet ratllat, pebre dolç vermell i una mica de brou de peix ( que es pot fer amb els caps de les gambes). Vigileu que els alls no agafin color. Saltegeu la o les gambes amb el sofregit de l’altra paella un minut i al plat.

Per fer la tapa de ceps, el xef recomana posar molt d’oli a la paella, alls, anís estrellat, pebre rosa i coure a 80 graus. Després afegir els ceps, sal i pebre negre i confitar durant un quart d’hora a baixa temperatura.

Rovellons escabetxats. Alls! Què en faríem sense? En aquest plat, El restaurador ha agafat mitja cabeça d’alls, l’ha tallat per la meitat i l’ha posat a paella, amb oli, llorer i pebre. Després hi ha afegit els rovellons, pebre vermell dolç i una mica de vinagre de Xerès. Almenys 20 minuts al foc ben bons per fer l’escabetx.

Per fer el vermut, Carles Abellan recomana una clara de cervesa (amb llimona) o un vermut amb taronja i aranja. Prenem nota pel pròxim vermut.

Cuina en miniatura

by

Albert Ventura, del restaurant Coure, i Lídia Castelló, comerciant del mercat de la Llibertat, a Gràcia, unexien les seves forces perquè ens rendim a l’encant de la cuina amb fruita seca. La parada de la Línia està especialitzada en la venda de tota mena de fruits secs i fruita assecada, però també hi podreu trobar aquelles salses que necessiten d’hores i hores de reducció, a punt de cuinar.

I quasi acabem fent uns panellets, tot i que això ho deixarem per a la pròxima ocasió. La trobada a la sessió de l’Aula gastronòmica reporta sorpreses, com veure en aquesta ocasió a mare i fill, preparant plats, a quatre mans. El primer que proposen és un de peix -Espardenyes- al que li posaran pinyons (d’aquí, no de la Xina, si voleu que siguin gustosos). A la paella que fa realitat els somnis culinàris hi ha una mica d’oli, suc de taronja, les espardenyes, és clar, i unes fulles de bledes, que només s’hi estaran fins que quedin una mica cruixents, i alls tendres. S’hi afegeixen unes migues de pa amb cansalada i, només al final, sal maldon.

Un “Sant Pere” (peix de la família dels galls) amb escamarlans encebats. També porta pinyons. La ceba ja està preparada: s’ha tallat molt fina i s’hi ha ofegat amb oli, sal, pebre, llorer i vi blanc. Pinyons a la paella i si voleu mentrestant podeu preparar el plat tot posant-hi una salsa feta amb els mateixos pinyons. El “Sant Pere” només saltat per la paella. Afegim un escamarlà, també saltat i per una sola banda. Poseu hi també una mica de briox amb ceba, naturalment. I llestos.

Galtes de vadella. Quan ens hi hem posat a fer el plat, l’Albert ja porta preparades dues peces de galta rostida. En aquest plat hi posarem orellanes de prèssec tot i que hi podeu posar d’altres fruites si us agraden més. Les orellanes les poseu en una casoleta a bullir i quan tot estigui ben tou, feu-ne una masa a la que hi afegiu gelatina. És entretingut tot i que, com moltes altres coses, es pot fer més ràpid si disposeu d’algun enginy (thermomix). Us recomanem la versió lenta, entregats al plaer de preparar-ho amb calma i paciència, talment com si volguéssiu fer companyia a un dia plujós (o ell us la fes a vosaltres). Quan hagueu acabat tindreu al plat una imatge d’un pudding. Escalfeu la galta a la paella amb una mica d’oli i la salsa del rostit que va quedar a la casola (S’ha fet amb cinc litres de vi negre, ceba, pastenaga, porro i a coure, lentament, fins a obtenir una reducció. Com coure-la: poseu les galtes en casoleta i al forn. S’hi estaran unes 8 hores a 100 graus). Quan emplateu les galtes hi podeu posar una salsa feta només amb les ametlles.

Tapes amb diversió

by

Quatre tapes fàcils de preparar en més o menys temps per part de Roger Boronat i Marc Cuenca, del restaurant “Tres Porquets”, en la tradició del “Can Pineda“: Pop de Galícia amb puré de patates, “Alambre” (filet de vadella tallat a medallons) i samfaina, Cassoleta de cloïses amb carxofes i mongetes del ganxet i un risotto de bolets i tòfona blanca.

Les mans volen sobre el taulell de la cuina i en un tres i no res -perquè ja es portava preparat el pop- el xef comença escalfant el pop a la paella mentre prepara un puré no massa espès, més aviat liquid perquè la tapa sigui lleugera, diu. El Marc recorda que tots els productes que fan servir són de la millor qualitat i que els van a comprar allà on sigui, tot i que a la Cerdanya han trobat un pagès que els hi serveix totes les verdures. La tòfona blanca l’han anat a buscar a Itàlia. El pop s’acompanya de pebre vermell dolç i ceba (adobada amb oli i pebre vermell). Ràpid, ja us havíem dit que el pot ja estava preparat amb antelació.

L’ “Alambre” és un plat d’origen mexica que té al filet de vadella com a gran protagonista, encara que les verdures són també part essencial: una samfaina però sense tomàquet. S’hi posa una ceba trinxada, pebrot vermell (sense les llavors, i a taquets), carbassó, també tallat a daus, i esbergínia. La vadella es talla en petites peces i se salteja a la paella. La recepta porta formatge -emmental-,tallat a daus molt petits perquè es fongui a la paella. S’utilitza oli emulsionat amb coriandre, tabasc, i una mica de brou de carn.

Cassoleta de cloïses, amb carxofes i amb mongetes del ganxet. La part més entretinguda d’aquest plat és que les mongetes es fan bullir durant una hora i mitja. Pel que fa a la resta, es comença pel necessari sofregit, amb ceba, pernit salat tallat a tires i a daus, unes carxofes ja bullides (amb llimona) tallades a quarts, una mica de farina per espesir la salsa, meitat de brou de carn i de fumet de peix -un mar muntanya com recorden els autors-, una mica de sal, i les mongetes del ganxet. Quan ho tenim tot a punt, s’hi posen les cloïses i es retiren de seguida que aquestes s’obrin.

El risotto té la peculiaritat extraordinàriament costosa del que val el quilogram de tòfona -uns cinc mil euros el quilo-. Pel demés, si us agrada i us surt bé, aquest és un plat gustós. Comenceu pel sofregit de ceba i poseu hi els bolets i l’arrós. Quan estigui tot ben calent hi poseu el brou i vi blanc (per 200 grams d’arrós, 400 grams de brou). L’arrós, de varietat “carneroli”. Important que l’arrós rebi el brou calent de forma que arrenqui a bullir de seguida perquè el gra quedarà sencer. La cocció ha de durar entre 7 i 8 minuts i a més, aquesta vegada podeu remenar l’arrós. Li poseu una mica de crema de llet -una mica i prou- la mantega i el parmesà (a la cassola), sense posar-hi molt ja que perdrà el gust dels bolets. Per últim, poseu una mica de tòfona per sobre i a menjar abans que es refredi.

Tradicions culinàries catalanes: la tonyina!

by

Josep Margalef, del restaurant. El Molí dels Avis de l’Ametlla de Mar, prepara la tonyina segons els cànons de la tradició culinària familiar. http://www.elmolidelsavis.com/elrestaurant.php

A l’aula gastronòmica, el restaurador explica un dels secrets de preparar un butxi o tripa de tonyina: coure-la a foc lent en una olla express durant unes 8 hores. Això per començar perquè després ve la segona part, molt mes ràpida d’execucions. Alerta això si, a tothom que no és un plat per menjar i sortir disparat a treballar perquè la digestió és un pel llarga. Mes aviat, és un plat per anar a segar o treballar tot el dia al camp, per posar un exemple. Perquè tots aquests avisos?
Perquè és tremendament energètic, i un representant de la cuina d’aprofitament.

Un cop tinguem la tripa feta, preparem una paella i comencem a fregir unes patates trencades, a les que afegirem romesco, una mica de vi blanc i mes endavant brandy, llorer i sal. Foc lent i anar remenant, un pessic de sal i clau (un). Hi afegirem la tonyina i al final un parell de litres d’aigua. Ho deixarem bullir a foc lent fins que veiem cuita les patates.

Al forn

Per preparar, millor un llom de la tonyina. Necessteu una bona picada amb ametlles, avellanes, pebre roig, all i julivert. Filetejat en peces petites, enfarinar i passar per la paella uns minuts. No hi poseu molt d’oli. En treure-les, posar les sobre un paper secant perquè absorbeixi l’oli. Poseu els filets en una safata per al forn. Per sobre hi poseu la picada, el vi blanc i per acabar una mica de safra, que és el secret de la família. Ho deu de coure uns 5 o 10 minuts, segons com us agradi de cuit, a 180 graus.

A poques hores de tancar el vot al “Patata Progress Experience” !

by

L’espai de votacions del “Patata Progress Experience” estarà obert fins a les 24 hores de dijous 18 d’octubre. O sigui: tots els que vau decidir que votaríeu a l’últim moment perquè… primer havíeu de fer moltes altres coses, ara és el vostre moment.

La Colometa i el detectiu Pepe Carvalho, al capdavant de les votacions, seguit  d’un frec a frec entre el comandant Kirk de la nau Enterprise i el senyor Spock d’una banda, i Alien i Predator, de l’altra, són els que fins ara atreuen més l’atenció dels participants.

Aquestes sitaucions necessiten desesperadament d’una bona recepta i el marc i els protagonistes que obtinguin més vots seran el repte de dos comerciants dels mercats de Barcelona durant una sesió de l’Aula de Sumillers del Mercat de mercats el pròxim  dissabte 20 d’octubre, de les 18.00 a les 8.45 h, amb la participació també del blogger Òscar Gómez (decuina.net).

Cliqueu aquí per votar el “Patata Progress Experience” !