Les tapes que van triomfar

Per Matilde Alsina

Hola de nou a tothom. Tornem a obrir la paradeta i us portem un vídeo i les fotografies de totes les tapes que es van poder tastar a Mercat de Mercats, i, de premi, la recepta d’una: les gresoletes de bacallà, a càrrec de Jordi Vilà, del Bar Velódrom. En aquest post, després de la galeria de fotos, teniu el llistat de les tapes i platillos que es van servir i els seus elaboradors. En el vídeo hi podreu veure la preparació de les tapes.

 
Però, primer, les gresoletes.
Escolteu-nos atentament perquè només ho direm una vegada (!) (Eh, i no sóc en Leclerc)

Si les voleu preparar per a quatre persones, ja cal que aneu al mercat i compreu: 100 grams de farina de cigró, 125 grams de farina de blat, 250 grams de bacallà esqueixat, 2 grams de llevat, 5 dents d’all, 20 grams de julivert, un ou i per acabar 25 centilitres d’aigua.

Com fer-les:

Piqueu l’all i el julivert i barregeu-los amb el bacallà esqueixat. La resta d’ingredients es poden afegir sense seguir un ordre específic, fins que aconseguiu una massa ben amalgamada i homogènia (sobretot això últim…).

Fregiu-ho en oli d’oliva fent servir una cullera gran per obtenir un fregit de mig centímetre de gruix per cinc d’amplada, una crosta amb tonalitats rosses una mica cruixent per fora i humida per dins. Serviu-les, mireu-vos-les (abans que desapareguin) i a l’atac.

Hamburguesa de “wagyu” (vedella) amb foie, preparat per Quim de la Boqueria. Joaquín Márquez Durán.
Pop del “Kiosko”. Bar Kiosko Universal. Mercat de la Boqueria, Benjamin Domínguez
“Callos” i mandonguilles, del Bar La Torna. Mercat de Santa Caterina. Montse Rocamora.
Anxova de l’escala amb pa amb tomàquet. Bar Nuri. Mercat de Sant Andreu. Jordi Anglí.
Ensaladilla russa. Restaurant bravo 24. Carles Abellán.
“Montadito” de botifarra amb ceba confitada. Restaurant Cuines Santa Caterina. Mercat de Santa Caterina. José Santiago.
Sípia amb crigons i Croquetes de Peix. Restaurant el Suquet de l’Almirall. Quim Marquès.
Makis de tonyina vermella de Balfegó. Restaurant Shunka. Zhang Chao.
Piruleta de moll de roca amb allioli provençal. Procedència: litoral barcelonès, pescat per pescadors de Barcelona. Ohla Gastrobar. Xavier Franco.
Amanida d’alvocat, tomàquet picant i llagostins. Restaurant La Canyota. Ever Cubilla.
Gresoleta de bacallà. Bar Velódromo. Jordi Vilà.
Patata brava. Restaurant Avalon by Ramon Freixa. Sergi Hernández.

D’entre totes aquestes meravelles, i amb permís de tots els participants, el Top-Three de qui això posteja (i les vaig tastar totes, totes, totes) és el següent:
Número 1: per bona i per crear adicció: l’hamburguesa de Wagyu
Número 2: un clàssic, però tan potent que pràcticament n’hauria pogut viure durant els tres dies: l’ensaladilla russa
Número 3: era el secundari de luxe del Suquet de l’almirall, però per fi i equilibrat li va robar escenes al plat principal: les croquetes de peix.
Quin és el vostre?

Blogs contra la fam. Proposem unes llenties estofades

Hola de nou a tothom. Avui hi tornem perquè volem contribuir a la iniciativa “Blogs contra la Fam” sorgida de molts blogaires catalans en favor del Gran Recapte d’Aliments que organitzen els Bancs d’Aliments de tot Catalunya els dies 25 i 26 de novembre. Si en voleu saber més del Gran Recapte, llegiu la informació que hem publicat al web dels Mercats de Barcelona. Tots els mercats de Barcelona participen en el Gran Recapte. “Blogs contra la fam” és una idea nascuda a Facebook, i tothom que s’hi adhereix publica avui una recepta senzilla i barata, que conté alguns dels aliments bàsics demanats pels Bancs dels Aliments. A Twitter també s’hi han activat els hashtags #blogscontralafam i #blogscontraelhambre. Des d’aquest blog ens hi solidaritzem i animem a tothom a participar.

La recepta
Un plat clàssic que hem tret del receptari de la nostra àvia. Dóna molt de joc ja que admet moltes combinacions i amb una amanida al mig de la taula i un bon bol de fruita per postres proporciona un menú consistent i energètic. Convida a fer sobretaula i, també, a una bona i digestiva passejada.

Ingredients (4 persones)
1 k de llenties cuites
1 carxofa
1 tomàquet madur
1 ceba
1 patata
1 pastanaga
1 tros de butifarra blanca ampla
1 tros de xoriço de cuinar no picant
1 pit de pollastre tallat a tiretes
2 ous bullits
½ l de brou de pollastre o aigua

Elaboració:

Primer de tot, pelarem i picarem la ceba, i pelarem, li treurem les llavors i trossejarem el tomàquet. Posarem la ceba en una cassola amb una mica d’oli i l’anirem enrossint. Mentrestant, pelarem i tallarem a dauets ben petits la patata i la pastanaga (totes dues, de mida grossa) i pelarem la carxofa, també grosseta, i la tallarem a làmines.
Afegirem el tomàquet a la ceba i deixarem que se sofregeixi. Quan el tinguem a punt, hi afegirem la patata i la pastanaga a dauets petits i la carxofa a làmines i ho remenarem tot un parell de vegades perquè es barregi bé dins la cassola.
Després, hi afegirem el xoriço, a talls, i el pit de pollastre, que ja tindrem tallat a tires. Hi posarem el brou de pollastre i ho deixarem coure deu minuts a foc mig. Serà el moment d’afegir-hi les llenties, que haurem comprat ja cuites, i de posar-li la sal i una punteta de pebre blanc.
Ho remenarem bé perquè les llenties s’impregnin del suc i hi afegirem la butifarra blanca a talls, amples perquè no es desfaci i els ous tallats per la meitat. Ho deixarem coure tot junt deu minuts més i deixarem que reposi uns minuts abans de portar-ho a taula.
Ens ha de quedar un plat amb suc però no caldós. Si el voleu caldós, augmenteu la quantitat de brou de pollastre. Si voleu controlar una mica els greixos, podeu fer servir aigua i no us quedarà tan fort.
Pel que fa a les verdures picadetes, nosaltres hi posem patata i pastanaga, però hi podeu afegir també una branqueta d’api, tot i que millor poquet ja que l’api té molt de gust i us condicionaria molt el resultat final de les llenties. El que sí és indispensable és la carxofa. La podeu substituir per altres hortalisses (bròquil, col-i-flor, carbassó…) però llavors el plat perdrà el gust inconfusible que li deixa la carxofa.
Podeu incorporar-hi la carn que vulgueu. Nosaltres hi posem pollastre, però poden ser salsitxes de porc, dauets de pernil salat o una combinació de butifarra blanca i negra amb tiretes de cansalada. Tot depèn de com porteu el colesterol i de la resistència del vostre estómac.
I, parlant de l’estómac, compte amb el pebre blanc, que sembla que no pica, però si us passeu us quedaran unes llenties que us couran a la boca.

Mercat de Mercats: les fotos

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I això és tot… amics! Les fotos en el pròxim post

El festival gastronòmic Mercat de Mercats ha tancat una nova edició, i ho ha fet amb uns 230.000 visitants (l’any passat hi van passar 180.000). Més de 200.000 compres directes, 48.000 degustacions i 5.000 participants a les activitats de l’Aula Gastronòmica i el Celler dels Sumillers fan que la cita barcelonina tanqui les seves parades amb un bon gust de boca. L’avinguda de la Catedral i la de Francesc Cambó han estat ocupades per milers de persones amb ganes de tastar plats de la cuina catalana, comprar directament productes de qualitat als paradistes dels mercats i als productors i elaboradors de Catalunya. Per conèixer tots els detalls, llegiu la crònica publicada al web de Mercats de Barcelona amb les dades que resumeixen els tres dies que ha durat la fira.
 

Carles Gaig, pasta fresca i bolets

 
Uns ‘Macarrons del cardenal’ , un ‘Caneló de ceps’ i uns ‘Espaguetini amb ous de reig’. La cuina de bolets continuava a l’Aula Gastronòmica tot i que en aquesta ocasió qui dirigia l’orquestra culinària era Carles Gaig. El restaurador atacava els primers compassos amb un ‘Canaló de ceps’ (i formatge).
A les seves mans, pasta fresca i uns ceps nets i tallats a làmines fines saltats lleugerament a la paella. Amb els ceps estesos sobre la pasta, feia la seva entrada el formatge (de vaca, com ara un tou dels til·lers), cremós. De ‘gust discret’, sense sobresortir entre els instruments, s’afegia als ceps. Enrotllat el canaló. També hi podia haver posat tòfona… però Gaig es va fer solidari amb els ceps.
La salsa. A l’escena, un brou de gallina que conté nata líquida, mantega, en reducció, al qual se li pot afegir tòfona picada i brou de tòfona.
El caneló, al que se li ha afegit oli, es diposita en una safata i, tapat amb alumini, cap el forn. A l’hora d’emplatar, se serveix amb la salsa que s’ha anat elaborant amb cura.
Segon moviment. ‘Macarrons del cardenal‘. Un grapat de macarrons s’han anat coent en aigua. Quan ja estaven a punt, el cuiner els ha deixat refredar sobre una superfície untada d’oli. “Mai refredar amb aigua. Cal que conservin la seva essència”, reclamava.
A continuació, es prepara la salsa d’aquesta recepta que Gaig situa pels volts del 1850 com a mínim. Per elaborar-la, té un sofregit de ceba que ja ha preparat abans, fet amb ceba, tomàquet i l’oli fins que s’ha caramel·litzat. Cocció d’hores. Paciència.
Crema de parmesà: nata amb un 50% de formatge, que es redueix fins que es transforma en una crema densa. I carn de porc passada per la paella.
En un motllo els col·loquen els macarrons en capes lligades pel sofregit, la crema de parmesà i la carn de porc. El forn estarà a una temperatura de 180 graus. El temps: entre 10 i 12 minuts. A l’hora de gratinar-los, parmesà ratllat per sobre i de nou al forn uns minuts.
Últim moviment: ‘Spaguettini amb ous de reig‘. Com que es tracta de pasta fresca, n’hi ha prou amb tres minuts d’ebullició. Un cop nets els ous de reig –amb les mans, treure la pell, sense aigua- saltar-los a la paella amb una mica d’oli i mantega, afegir una mica de brou de gallina i els espaguetini. El concert ha arribat al final. Aplaudiments. (A l’aula, se sospira pels bolets en una temporada en què són cars de veure a casa nostra).

Rovellons, ceps i camagrocs

Fam de bolets. Aquest any es fan esperar, però amb bolets procedents d’altres llocs, el restaurador Oriol Rovira (Restaurant Els Casals) ha presentat a l’Aula tres plats elaborats amb rovellons, ceps i camagrocs, respectivament. El primer: una amanida de carxofa crua amb rovellons. De la carxofa en selecciona el cor i perquè no s’oxidi ràpidament, Oriol Rovira l’unta de llimona. Del cor en fa làmines, afegeix una mica de pebre mòlt i una picada d’escalònia. Enlloc de llimona, i per evitar l’oxidació, el restaurador proposa colocar el cor en un bol d’aigua i julivert mentre no preparem el plat. Tallem un parell de làmines de cansalada i les posem sobre la carxofa, estesa en el plat a làmines. Una mica de sal i vinagre i un raig d’oli. Els rovellons els saltem en una cocció ràpida amb una picada. Posem la carxofa amb la cansalada al forn tres minuts a una temperatura de 190 a 210 graus. A l’hora d’emplatar, els rovellons s’afegeixen junt amb la picada. Per acabar, hi posem una mica de porradell.
Camagrocs. Ens caldrà un ou escalfat a baixa temperatura (poché) i brou de gallina amb verdures que haurà estat al foc en cocció llarga (unes quatre hores). Per fer el brou, les peces de gallina passaran prèviament per la paella per enrosir-se. Al caldo s’hi afegeixen verdures, tallades grosses, ceba amb pell (que acolorirà el brou), una pastanaga, api, mitja cabeça d’alls sense pelar i un got de vi blanc. I aigua, naturalment. Que bulli a poc a poc.
Prenem brou del que ja hem elaborat i unes verdures tallades, escaldades prèviament i refredades amb gel (mongeta tendra, ceba tendra, carbassó, pastanaga i nap negre), les posem en un colador i aquest dins el brou. De seguida al plat, amb l’ou poché centrat i una mica de sal.
Ceps. L’Oriol Rovira es reserva pel final aquest plat que s’inicia amb un “caramel” de col i patata: Es bull col i patata, es deixar refredar i s’aixafa tot. Amb l’ajut d’un film transparent de cuina donem forma de caramel, per exemple, a una porció de col i patata. Prenem el “caramel”, que haurem fet una mica gruixut, el tallem per la meitat, el passem per la paella per daurar-lo i el retirem. Mentrestant, agafem una mica de cansalada, tallada a trossets. La rostim, saltem els ceps, tallats per la meitat, hi afegim porro i ceba joves tallats de biaix. Emplatem el “caramel”, centrat, envoltat del porro i els ceps. I bon profit.

Cuinar el bacallà: amb la pell cap amunt o cap avall?

 
A l’hora de cuinar el bacallà, com el posaríem a la cassola, amb la pell cap amunt o cap avall? El cuiner Benvingut Aligué descobria als assistents a l’Aula Gastronòmica de Mercat de Mercats la solució: “Segueixo el que em deia l’àvia. Ella el cuinava amb la pell cap amunt i així ho faig jo”. Tradició. Algunes de les persones que hi eren entre el públic es deien les unes a les altres: “Mira: jo ho feia al revés!” El debat sembla que seguirà ben viu.
Si parlem de cuina catalana, el bacallà és un dels plats més tradicionals, incorporat en el que coneixem com “la cuina de sempre”. Fet de moltes maneres, cal vigilar molt la seva cocció ja que si ens passem, correm el risc que es ressequi. Aligué va preparar un bacallà confitat com a base per als plats que va presentar a l’Aula Gastronòmica. Un bacallà fet a 60 graus, al forn o en una cassola, amb oli d’alls, retirat quan el cor del llom arriba a uns 35 graus.
Entre els plats elaborats a l’Aula, hi ha el bacallà amb cigrons i botifarra negra que veieu a la fotografia d’aquest post. Un plat que a part de bacallà confitat, base del plat, cal disposar d’un sofregit de ceba, un brou de bacallà previ, amb tripa, afegir cigrons cuits petits, un xic de tomàquet i vi ranci. Deixar reduir en una cocció lenta i a foc baix i afegir una picada catalana. La botifarra negra es fregeix a banda i s’hi afegeix a l’hora d’emplatar. Es pot acompanyar d’unes crestes fetes de pell assecada de bacallà i fregida.
Per assecar una pell: el restaurador va explicar que cal deixar-la en un lloc sec, i en funció del temps i la temperatura que faci, podem tenir la pell seca apunt en unes 24 hores.
Un altre dels plats que va cridar l’atenció, va ser l’elaborat amb morro i orelles de porc, mongetes del ganxet, rossinyols, pinyons i brou de carn. La base, d’una banda, és un bacallà confitat fet a baixa temperatura. D’altra, un brou fet amb pells i espines del bacallà, cebes, porros, alls, la tripa, a baixa temperatura, durant una hora, sense arribar a bullir. Abans que es refredi, recomanava Aligué, es pot guardar en pots per fer-lo servir durant els següents 15 dies.
Si voleu dessalar vosaltres mateixos el bacallà, seguint els consells de Benvingut Aligué, primer de tot poseu la peça en aigua freda i al frigorífic, sobretot a l’estiu. Deixeu-lo tres dies a la mateixa aigua, i canvieu-la al quart i de nou al cinquè dia.
Trobareu una recepta similar a l’apartat ‘especialitats’ de la pàgina web del restaurant Aligué, amb un ‘bacallà mi cuit amb escalivada i oli de festucs’.